c'est la vie

Aquests  dies he estat a Paris. Em feia il·lusió canviar els habituals finals de curs, amb exàmens, avaluacions i presses, per un viatget, ja que en tinc el permís. Ara, quan tothom comença vacances, a mi m'espera una època de feina intensa.
La llum de Paris, els seus contrastos de color i el batec imparable la fan una ciutat única, eternament atractiva.

 
Aquest cop, a més, una sorpresa: el 21 de juny, a França és festa grossa. La festa de la música té molta més tradició que no pas aquí: la va instaurar l'aleshores ministre de cultura Jack Lang l'any 1982. Això sumat a l'energia dels francesos  a l'hora  d'organitzar espectacles i de treure el màxim partit del potencial humà i cultural que tenen, dóna una jornada que sona tot el dia; esglésies, patis, parcs, rambles, voreres, avingudes, tots els coins valen. La gent s'hi aboca, el metro va tota la nit i hi ha un bitllet especial, les boulangeries no tanquen.

Els concerts del dia de la música surten anunciats a la premsa d'espectacles i en un suplement d'algun diari. A les escoles de música i conservatoris de cada barri hi ha activitats durant tot el dia
Tot això és possible perquè hi ha una quotidianitat al darrere. Activitats constants, tant espontànies com acadèmiques, i de tots estils. Sense anar més lluny, dos dies després el Luxembourg tenia aquest aspecte

i en un parc infantil hi havia aquest anunci, entre molts altres

Serà qüestió de tornar-hi aviat! En tot cas, viatjar sempre és una bona manera de carregar piles i una font d'inspiració.