partitures

Els textos musicals són les partitures. Algunes, tan boniques de veure com d’escoltar. Altres, cal fer-les sonar; fins i tot n'hi ha que seria millor penjar-les a la paret. En qualsevol cas, la música no és la partitura, que només ajuda  a fer-la reviure més fàcilment.

 Els nens aprenen a parlar escoltant i fins que no tenen organitzat tot el llenguatge no comencen a escriure. Relacionar uns signes escrits amb uns sons esdevé així un procés natural. Aquest procés ha estat molt estudiat i ha canviat al llarg dels temps, però en qualsevol cas  els nens quan aprenen a llegir i escriure ja parlen i pensen, el llenguatge ja és interioritzat.

La música funciona exactament igual: primer sona, i, si de cas, després s’escriu o es llegeix. Quan un nen vol començar a tocar un intrument, posar-li un paper al davant pot ser un impediment . També hi ha moltes maneres de conduir aquest procés, sens dubte necessari però no sempre imprescindible:  hi ha molta gent que fa música sense haver escrit ni llegit mai una sola nota.
La  música es pot cantar, tocar d'oïda, improvisar,  interpretar, i  llegir,  però de cap manera podem reduir el fet d’estudiar música a llegir les partitures amb la màxima exactitud. Com en tot, val la pena trobar l'equilibri, gaudir de cada una de les possibilitats que tenim i no menystenir-ne cap.