dimecres, 12 de desembre del 2012

dotze

Avui el calendari marca repetidament el número dotze: 12/12/12. Això em recorda un cop més la importància d'aquest número, que organitza també el sistema musical tonal, com ja vaig comentar a la roda.
Anant una mica més enllà, vull aprofitar l'avinentesa per fer una mica d'inventari de les obres per a piano que s'agrupen en col·lecccions de dotze o de 24. El primer referent que ens ve al cap, com sempre, és Bach i els seus dos llibres de 24 preludis i fugues: ell fou el primer que va compondre una peça en cada to, incloent els menors, ordenats cromàticament (Do M i m, Do # M i m, etc).
Chopin fa el mateix amb els seus preludis, però ell opta per l'ordre de quintes ascendents amb els seus respectius menors (Do M, la m, Sol M, mi m, etc); en canvi en les dues col·leccions d'estudis, els dotze de l'op. 10 i els dotze de l'op.25, s'aparta d'un ordre establert i omet les tonalitats més "brillants" (Re M, Sol M, Si M, etc; d'això en parlaré un altre dia) repetint en canvi les que tenen més bemolls.
Scriabin, en els seus 24 preludis op.11, s'inspira clarament en Chopin, tant pel que fa a l'estil com a l'ordre de les tonalitats; val la pena escoltar-los tots, però aquí poso la versió del núm 11 pel seu col·lega Rachmaninoff. Scriabin també va compondre estudis, dotze, op. 8; l'indispensable youtube ens brinda un cop més l'oportunitat d'escoltar un d'aquests estudis, el 12 precisament, interpretat pel seu autor.

Debussy també va escriure 12 estudis i dues sèries de 12 preludis. Aquí, però,  la tonalitat ja trontolla,  les armadures inicials no indiquen gens el to, apereixen molt sovint escales modals, pentatòniques, de tons, i cerca de colors i sensacions substitueix les estructures. Els títols, afegits al final de cada preludi després d'uns punts suspensius, suggerexien el que la música ja ha dit. Una bona ocasió per gaudir novament del gran Richter:


Segur que hi ha moltes més col·leccions, però vull tancar per avui esmentant Shostakovitx, que torna a Bach amb els seus 24 preludis i fugues op.87 (també té 24 preludis, op.34; uns i altres ordenats com els de Chopin). Escoltar Shostakovitx i Bach i relacionar els preludis i fugues de la mateixa tonalitat deu ser  una experiència apassionant: jo ho penso fer.