Czerny

Carl Czerny (1791-1857) és ben conegut de tots els estudiants de piano, i sovint se'n parla  amb poca simpatia. 

Recordar que fou alumne de Beethoven i professor de Liszt pot ajudar a fer-se una idea de la sòlida formació que tenia i la seva dedicació a l'ensenyament. També val la pena remarcar que és l'autor més interpretat del  món; no en va és inclòs en els programes de totes les escoles de música i conservatoris

A mi tampoc no m'agradava, estudiar Czerny; tocar-lo sí, quan ja me'ls sabia i podia anar ràpid. Malgrat que les meves mestres el valoraven molt, no m'interessava gens. No va ser fins després de molts anys de fer classes que em vaig adonar del gran potencial pedagògic d'aquest autor. Els seus estudis ofereixen material per qualsevol tipus de treball mecànic i per nivells diversos, des de principiants fins a nivell superior. A banda, però, forneixen un material molt útil per entendre les estrucutres harmòniques més bàsiques, que són tractades de moltes maneres diferents en funció de l'objectiu tècnic de cada peça.

En el seu llibre sobre l'evolució de la tècnica pianística, Luca Chiantore parla de la seva obra Systematische Anleitung zum Fantasieren auf dem Pianoforte Op. 200, i la compara en importància a la de.  C. P. E. Bach.

Buscant el llibre a què fa referència, vaig trobar una obra  curiosa:  Cartes a una senyoreta (traduïdes a l'anglès) on dóna tota mena de consells a una suposada alumna. Interessant el que diu sobre les escales, després de parlar de l'aspecte mecànic (traduexio de l'anglès):

"però aquestes escales tenen altres utilitats.Hi ha poques composicions musicals en què no siguin introduïdes pel l'autor d'una forma o altra. (...) les escales diatòniques o els acords trencats en arpegis, són utilitzades innombrables vegades" (p.26). 

 És a dir, recalca que les escales són acords amb notes de pas. Més endavant, i després d'una descripció detallada dels tipus i disposicions d'acords, mostra les maneres en què els podem trobar (p.64).

Per tot això  vaig començar per analitzar Czerny, i concretament els estudis op.299, que pertanyen al programa de 1r i 2n de grau mitjà. E.n aquests estudis el mateix autor especifica els aspectes tècnics que tracta. Jo he fet una classifciació una mica més definida, afegint-hi algunes caracteristiques formals i harmòniques que poden ajudar a donar una idea global del que són aquests estudis. De l'anàlisi detallada de cada estudi n'he extret les fórmules més bàsiques, que poden servir de base per crear tota mena d'exercicis nous.  I l'objectiu de tocar-los pot enriquir-se amb altres igualment interessants  com llegir a vista, transportar, canviar les mans o canviar  l'aspecte tècnic.