dimarts, 8 de maig del 2012

l'Oltra

Encara que sembli que me'n vaig una mica del tema, començo amb un poema:
Elefant
De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
bèl·lica bandera
de l'orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d'advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.
PERE QUART, Bestiari (1937)

“ Torres de pedant”, res a veure amb la senzillesa i tracte afable de Manuel Oltra, homenatjat fa uns dies al Petit Palau per celebrar els seus 90 anys, i que va pujar a l’escenari per agrair la nostra paciència en escoltar la seva música. El Bestiari, obra per a cor sobre coneguts textos de Pere Quart, conté totes les característiques d’aquest  compositor:  una música directa, planera però sòlida, amb harmonies atractives, amb un fi sentit de l’humor, i que  s’adapta com anell al dit als textos que il·lustra.
També és autor de moltes sardanes, un original Fantasia per a piano i cobla. Per a piano sol val la pena conèixer les Variacions característiques  sobre un tema de Petri Palou.
Curiosament (o no...)  molts  records que  tinc de Manuel Oltra depassen l’àmbit musical. El seu interès per la llengua que jo compartia i que el va portar a aconsellar-me que utilitzés el meu nom de debò, en català, sempre i no només en família, o que tot d’una es posés a recitar Espriu, o la seva explicació de la secció àurea a partir de la Venus de Boticelli. 


El més important,  però, és la seva tasca pedagògica que ha marcat gran quantitat de músics de diverses generacions. Per a nosaltres era l'Oltra, un sots-director temible, tot sigui dit, i un mestre molt respectat i admirat. 
A part d’unes classes inoblidables d’harmonia a casa seva, fou el meu professor d’aquella assignatura que es deia Formes musicals, i allà mostrava el seu entusiasme per la música, i ens esperonava sempre a  viure-la, a anar a concerts, a escoltar i analitzar el que sentíem;   tocava molt sovint el que analitzàvem (sonates i fugues) li agradava discutir amb nosaltres sobre els finals dels temes de les fugues o passatges tonalment complicats. Un estímul que encara conservo.

Per molts anys, mestre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada