piano Brossa

La imatge que encapçala aquest blog i que me'n va suggerir el títol és un poema visual de Joan Brossa. La personalitat arrolladora d'aquest artista polifacètic sempre m'ha resultat molt atractiva: vinculat a tota mena d'arts, inclosa la màgia, tant pots ensopegar amb una lletra o un llibre seu passejant per Barcelona com llegir un sonet seu d'allò més canònic. Melòman empedernit però sense coneixements de música,  diuen que era capaç de taral·lejar del principi al final tota la tetralogia; potser és exagerat, però el que és segur és que era un gran wagnerià; el seu Volkswagner amb el logotip de la Volkswagen n'és un testimoni.
Compromès també políticament, ha deixat mostres del seu humor negríssim, com aquest famós Convidat:

 Pensant en tot això vaig assistir ahir a la innauguració de la nova Filmoteca i vaig comprovar que han mantingut la placa a la butaca (d'un vermell excessiu) on el també cinèfil Joan Brossa s'asseia. Fantàstics, aquests fils que connecten!