la paciència

Conferència al CCCB. Salvador Cardús, sociòleg, que va venir al Conservatori fa un parell d’anys per parlar de música i societat.
En aquest cas va defensar la virtut (ell defensa virtuds i no valors) de la paciència. La situa entre la temperança i la fortalesa, i la defineix com a perseverança en un objectiu.
Dues idees més em van interessar. D’una banda, la poca fe en les enquestes, cosa curiosa en un sociòleg, que em va dissuadir definitivament de fer-ne cap. D’altra banda, l’èmfasi que posa en la gestió del temps, que considera el més important en l’educació dels nois i noies.
Tot i que a la sala, plena de gom a gom, l’interès va decantar-se majoritàriament cap a la qüestió de la independència de Catalunya, a mi em va anar com anell al dit per començar el meu periple de treball i em va recordar el que ja sé: qualsevol resultat s’obté a base de paciència, però amb un objectiu ben clar. Així he treballat com a pianista, com a professora, i així treballaré aquests cinc mesos. Amen.