ElefantDe la trompa grisacanons acerats,de les quatre potespilars de palau,bèl·lica banderade l'orella gran,de la pell gruixudagaltes d'advocat,dels ullals de voritorres de pedant.PERE QUART, Bestiari (1937)
“ Torres
de pedant”, res a veure amb la senzillesa i tracte afable de Manuel Oltra, homenatjat fa uns
dies al Petit Palau per celebrar els seus 90 anys, i que va pujar a l’escenari per
agrair la nostra paciència en escoltar la seva música. El Bestiari, obra per a cor sobre coneguts textos de
Pere Quart, conté totes les característiques d’aquest compositor: una música directa, planera però sòlida, amb
harmonies atractives, amb un fi sentit de l’humor, i que s’adapta com anell al dit als textos que
il·lustra.
També és autor de moltes sardanes, un original Fantasia per a piano i cobla. Per a piano sol val la pena conèixer les Variacions característiques sobre un tema de Petri Palou.
També és autor de moltes sardanes, un original Fantasia per a piano i cobla. Per a piano sol val la pena conèixer les Variacions característiques sobre un tema de Petri Palou.
Curiosament (o
no...) molts records que tinc de Manuel Oltra depassen l’àmbit musical. El seu interès per la llengua que jo
compartia i que el va portar a aconsellar-me que utilitzés el meu nom de debò,
en català, sempre i no només en família, o que tot d’una es posés a recitar
Espriu, o la seva explicació de la secció àurea a partir de la Venus de
Boticelli.
El
més
important, però, és la seva tasca pedagògica
que ha marcat gran quantitat de músics de diverses generacions. Per a
nosaltres era l'Oltra, un sots-director temible, tot sigui dit, i un
mestre molt respectat i admirat.
A part d’unes
classes inoblidables d’harmonia a casa seva, fou el meu professor d’aquella
assignatura que es deia Formes musicals, i
allà mostrava el seu entusiasme per la música, i ens esperonava sempre a viure-la,
a anar a concerts, a escoltar i analitzar el que sentíem; tocava molt sovint el que analitzàvem
(sonates i fugues) li agradava discutir amb nosaltres sobre els finals dels
temes de les fugues o passatges tonalment complicats. Un estímul que encara conservo.
Per molts anys,
mestre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada