No és la meva intenció fer una classe de teoria però m'agradaria que el que explicaré ho pogués entendre tothom que ho llegeixi, per tant demano disculpes als qui ho trobeu massa obvi; sempre podeu deixar-ho córrer, naturalment!
Sabem que el sistema tonal està integrat per dotze sons, almenys en els instruments d'afinació fixa com és el piano. També sabem que aques sistema funciona a partir de les distàncies que s'obtenen des de do; qualsevol persona, fins i tot si no ha estudiat música , pot dir les notes per ordre, l'escala; i si en sap una miqueta més potser sap que entre algunes d'elles hi ha més distància que entre altres; al teclat del piano es veu molt clar: quan no hi ha tecla negra enmig, la distància és més petita, les notes estan més a prop. Per mantenir aquestes distàncies a partir de qualsevol nota, posem les alteracions.
Dotze és un número que es troba en molts altres cicles: els mesos de
l'any, les hores del dia, els signes del zodíac, i tots responen a un
ordre determinat. En el nostre cas, els sons s'organitzen per quintes (en majúscules), ascendents en el sentit de les agulles del rellotge i descendents en el sentit contrari. Cada quinta suposa una alteració més, és a dir que com més ens allunyem de Do, sempre saltant en quintes, més alteracions tindrem. Com és lògic, quan arriba a baix de tot està el màxim lluny possible (sis # o sis b, a la distància de tritò, el diabolus in musica). Do b és igual que Si i portaria tots els bemolls.
Entre els noms en majúscula n'hi ha ens altres en minúscula, que són els menors corresponents. El mode menor surt a partir de la nota la , és a dir que és a una tercera del major. El folklore català és ple de magnífics exemples de cançons en mode menor, com El testament de l'Amèlia, La presó de Lleida i fins i tot el nostre himne, Els segadors
Una primera
utilitat de la roda de tonalitats (també anomenada cicle de quintes) és
aquesta: ajudar a veure quantes alteracions (armadura) necessita cada
tonalitat. I jugar a tocar una melodia començant en el to de Do (o la menor) i fent part o tota la volta.
Però hi ha moltes més coses. Per no extendre'm massa en cito algunes:
- els tons anomenats veïns ho són realment a la roda: prenent qualsevol to major, els seus veïns són els que estan just abans i justs després (sempre en el sentit de les agulles del rellotge) i els seus corresponents menors.
- els acords tríades: des de qualsevol nota, la seva tercera i la seva quinta. Són majors si partim de major
-les funcions tonals: també són al voltant de la nota que prenem com a centre i corresponen als tons veïns: la dominant (V) a la 5a superior, i les subdominants a la 5a inferior (IV) amb els respectius menors (VI i II).
En aquesta roda interactiva hi ha encara més elements per jugar, entre ells els modes grecs. Jo ja paro per avui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada