pianàlisi

Després d'aquests mesos de rodatge ha arribat el moment de publicar coses més directament relacionades amb la meva llicència d'estudis.

Pianàlisi és una paraula que m'he inventat i que és volgudament ambígua: d'una banda fa referència a la importància que crec que té l'anàlisi musical a l'hora d'ensenyar i de tocar el piano; d'altra banda inclou el sentit d'analitzar el piano en sí, el paper d'aquest instrument meravellós (però massa tendent a l'individualisme propi del segle XIX) dins la vida musical actual.  

"Tot i que naturalment gaudim fent o escoltant música d’una manera global, la comprensió ve donada pel coneixement de l’estructura, i més concretament de l’harmonia. L’harmonia, la verticalitat,  és impícita en la melodia i no se’n pot deslligar.  El piano, l’instrument polifònic per excel·lència, permet treballar l’harmonia des de la pròpia concepció de l’instrument, sentir i experimentar la música verticalment; és per això que tot estudiant de música hauria de tenir-hi un mínim contacte. L’anàlisi, doncs,  no és una assignatura sinó una eina que ha de ser present en qualsevol faceta d’aquest aprenentatge. La meva aportació se cenyeix al repertori pianístic, i molt concretament al dels primers cursos del grau professional, però podria  ser perfectament extrapolable a altres nivells i altres instruments                      
Analitzar és comprendre. Aquesta comprensió incideix de manera molt positiva en l’aprenentatge musical. Concretament:
-   millora la capacitat lectora.
-   permet la interiorització de la música, i per tant facilita la seva memorització.
-   propicia la creativitat, ja que a partir d’unes estructures conegudes poden sorgir altres idees.
A més, com a procés mental, és aplicable a moltes altres matèries de l’educació general."

Aquestes paraules són la meva declaració de principis, prèvia a l'inici de la feina. Continuo subscrivint-les, però amb matisos: des dels primers dies, en començar a llegir llibres dels teòrics,  vaig veure que la "comprensió", en el cas de la música, no pot ser només un procés mental sinó que ha d'implicar una vivència, i per tant sempre hem de partir de l'escolta. És per això que desconfio bastant de tot el que sigui només escrit i no soni. 

Pel que fa al segon punt, fa temps que em pregunto quin sentit té l'ensenyament del piano com a formació de professionals solistes. Penso sincerament que és una espècie en extinció, i que continuar en aquesta línia no tan sols afavoreix les frustracions sinó que impedeix que moltes persones puguin adquirir unes competències musicals a través de l'instrument que els permetin gaudir-ne tant sols com en grup.

Fins aquí la introducció. Els escrits que es refereixin exclusivament a aquest tema portaran l'etiqueta "Pianàlisi"(la llista és a la columna de mà dreta), i d'aquesta manera qui vulgui pot llegir-se'ls o saltar-se'ls.
En aquesta primera entrada dono la benvinguda a totes les persones que estigueu interessades en el tema i us demano la vostra participació, ja sigui aquí o en privat; compartir sempre és bo, i contrastar idees resulta molt estimulant.

---