silenci

 Parlar de música és també parlar de silenci. I fer música és també alternar el so i el silenci. Per això no té res d'especial que un compositor tituli així un llibre seu. Fins aquí, tot normal.











(imitant l'autor, deixo un temps per si algú vol tancar, o pensar, o buscar, o cantar, o rondinar...)
John Cage ( 5/9/ 1912 – 12/8/1992) és un personatge molt influent en la música i l'art del segle XX, i com a tal valorat per tothom. Però no sé fins a quin punt el seu pensament i la seva música són coneguts. 
Jo confesso que acabo de descobrir aquest llibre; no és que no sapigués que Cage havia escrit llibres, però pensava que potser no hi havia res escrit, com en el seu 4'33''. O, en l'altre extrem, que seria molt feixuc i complicat.

La sorpresa ha estat trobar un llibre molt atractiu des de tots punts de vista: inclassificable com a gènere ,tot i que en principi és un recull de conferènces seves, hi conviuen, sense cap mena de problema, poesia, assaig, relat o diàlegs. Pel que fa a la temàtica, tot i que la música n'és l'eix que el vertebra, trobem filosofia, art, ciència, botànica, medicina i mil coses mes, sempre amb una bona dosi de sentit de l'humor.

Lectora apassionada però caòtica, sempre m'agrada fer experiments amb els llibres. Aquest és ideal: de fet està escrit per ser llegit d'aquesta manera aleatòria. Cage escriptor és conseqüent amb Cage músic: és un artista en qualsevol de les facetes que toca, fins i tot com a micòleg aficionat.

"He llegado a la conclusión de que podemos aprender mucho sobre música si nos dedicamos a las setas: Para este propósito me he mudado recientemente al campo. Paso gran parte de mi tiempo estudiando minuciosamente "cuadernos de campo" sobre setas. (...) Tanto para las setas como para la música, el invierno es una estación muy penosa. Solamente en cuevas y casas, por las cuestiones de temperatura, y en las salas de concierto, donde las cuestiones de taquilla y de los puestos en los consejos administrativos están bajo constante vigilancia, prosperan las formas vulgares y aceptadas" (Silencio,p.274)

Un altre aspecte sorprenent i intesessant per a mi, tot i que també en fa broma, és el seu interès pel Zen, segur que tampoc gens ortodox:

"No deseo que se culpe al Zen por lo que yo hago, aunque dudo que sin mi relación con el Zen (asistencia a conferencias de Alan Watts y D.T.Suzuki, lectura de su literartura) hubiese hecho lo que he hecho. me han dicho que Alan Watts ha puesto en duda la conexión entre mi trabajo y el Zen. Lo menciono para librar al Zen de caulquier responsabilidad por mis actos" (p.xi)

De lectura amena, doncs , però gens banal, el llibre  reflexiona sobre el fet musical des de totes les perpectives: física, artística, social, psicològica, pedagògica (naturalment, això de l'anàlisi no li interessa gens) o  històrica.

Aquest any en fa 100 del  naixement d'aquest artista, que va ser molt més que un músic. Una bona oportunitat per fer-lo conèixer més  i reviure el seu art i el seu esperit lliure i creatiu.

    

   
 O tocar la seva música!