Aquest cap de
setmana, a més de gaudir del gran Johann Sebastian, he conegut un familiar seu:
Johan Chistoph, oncle. Sabia que el mestre havia tingut molts fills, que alguns
també havien estat músics, però no sabia res dels seus ancestres. Resulta que al
poble d'Erfurt la
nissaga Bach portava molts anys exercint com a músics “estatals” ; es veu que la
música en aquella època era tan important que
necessitaven professionals cada dia, a part de les obligacions litúrgiques
de cada diumenge. Eren artesans, componien i interpretaven sense cap pretensió de passar a la posteritat; era una feina utilitària. L’oncle Johann (tots es deien Joan), però, no va ser un simple artesà
sinó un gran organista i notable compositor, que malhauradament no ens ha arribat ja que ha quedat totalment eclipstat pel geni del seu nebot.
En el marc de la
nova edició del Bach zum mitsingen,
aquest cop hem tingut el plaer de descobrir aquest músic, a través de les
explicacions de Michel Brun, i sobretot de la música: el motet Fürchte dich nicht (un text del que
també el Bach famós en va fer un motet)
Les sopranos estàvem amagades a l’orgue de la
magnífica basílica de Sant Just i Pastor i
fèiem el prec; el cor en aquest cas era la veu de Déu i ens contestava i ens donava ànims. Cantàvem poc, però el diàleg que s’estableix amb el cor és
emocionant .
Abans, l’esclat
del Bringet dem Herrn Ehre seines
Namens, cantata 148, en el to de la joia : Re Major. Les fugues cantades són molt més
clares, gràcies al text i a les diferències tímbriques de les veus.
L’experiència de formar part de tot el conjunt és única, i molt enriquidora per
a qualsevol músic, especialment per als pianistes.
