laments

Tot un matí fent ritmes a contratemps, marcant el 2 i el 4, enllaçant notes guia, començant a aventurar alguna tímida improvisació, gaudint sobretot del gran potencial d’aquest meravellós món que és el jazz. A la tarda, mostres dels grans mestres:, Art Tatum, Louis Amstrong , Miles Davis i tants d’altres. Però el més impactant per mi, tot i que s’allunya un pèl del llenguatge del jazz pròpiament dit, va ser la passió i la veu d'aquesta extraordinària artista:

El destí va fer que acabés la jornada amb un lament molt allunyat en el temps però no pas en l’esperit. Monteverdi, al segle XVI, ja era capaç de descriure musicalment i magistralment tot el reguitzell de sentiments de la mítica Ariadna . Realment avança l’art? Els sentiments són sempre els mateixos. I el silenci també és música...